Ell.

Va ser eixe 24 de març en el què vaig començar a fer-me una xicoteta idea de que en aquest món,no tots són bons o tenen bones intencions quan apareixen a la teva vida.
Dons hui vaig a parlar sobre ell per primera vegada,sobre la persona que més m'a fet patir però a la vegada e volgut moltisim,si parle d'ell,un dels meus pilars,alomijor no el més fundamental,perque no sempre va estar ahí quan li vaig necesitar,pero continua sent un pilar,intentant ser eixa persona que per un full de papel,deuria de ser.
Pot ser que aquell dia vaig aprendre a valorar avans de pedre,disfrutar el present i no pensar tant en el futur,ya que jo no se'l que puga passar el dia de dema.
Pero no tot és tan fácil,ya que moltes vegades em poden el rancor i el fàstic.
Yo se que ell intenta fer-ho el millón que pot,pero a pesar de tot el que em viscut junts,moltes vegades malgastem el poc temps que tenim discutint,ya que per a mi tampoc es fácil veure'l com al que vertaderament es,una figura paterna.
I se que mai s'el dic,pero...

L'estime.

Helen Gómez.